DIBUJOS RODRIGO EN THINK.TV

L'arbre torna a la terra

i la terra creix en forma d'arbre als teus ulls.

i, no obstant, va ser impura la pedra a la gola.

Recordo el plor, molt a poc a poc,

quan encara no pertanyia a les ombres

i la meva mort cabia en tan poca síl·laba.

Recordo la carn del meu cos,

gairebé al començament del món.

els cavalls bevien del mar

i la meva mort jugava el seu joc mortal sobre un tauler.

Va ser impura la rosa immarchita.

Vaig dir adéu a les fràgils verges

que tenen setze anys i llegeixen homer,

per saber la història dels homes i els déus.

El mar sobreviu al cap dels segles i dels astres,

ancorat en un mirall.

Romangues suspèndia de la sang,

de llum a llum.

Agustín Andrés ( Micereces, 28 Octubre 2013)