El Cantar De les Hoces Corbes  agafa de la mà un cec i el porta per pobles i places perquè canti a la gent el misteri de la condició humana: el seu destí, els fonaments foscos de la solitud, la culpa i el càstig, el desig entreobert dels pous, la tristesa, el dolor.

El poema està compost per 411 versos, al mode alexandrí, asonantats, subjectes a una estricta construcció rítmica del llenguatge, i en ell recréixen les espigues verdes i el plor dels tabals.